lunes, 30 de noviembre de 2009

jornada de tennis a Salt



Aquest cap de setmana 28 i 29 de novembre el club de tennis de Salt, la Federació Catalana d’Esports de Persones amb Discapacitat Física i MIFAS han organitzat unes jornades de tennis en cadira de rodes per donar a conèixer aquest esport, dissabte amb la participació de dos jugadors de primer nivell nacional i diumenge jornada lúdicoesportiva per provar el tenis en cadira de rodes.

lunes, 9 de noviembre de 2009

Pedalada MIFAS via verda Sant Feliu de Pallerols-Amer


Diumenge de bici amb la gent de MIFAS, en Quim, en Julio, la Maria, la Cristina la seva germaneta i cunyat,en Manu, la Fanny, en Jose amb la dona i el seu peque i un servidor.

lunes, 19 de octubre de 2009

Trobada a Blanes MIFAS 2009



Un cop més com cada any ens en trobat la gent de MIFAS, la festa a estat aquest cap de setmana 17 i 18 d'Octubre i a l'igual que l'any passat ho en fet a Blanes a l'Hotel Blaumar i Blaucel.

domingo, 27 de septiembre de 2009

Pedalada de MIFOIDES "La Selva" Les Planes-Amer



Diumenge de bici amb els de la Selva en Julio, la Mª Jesús, la Cristina i un servidor, ep! i amb convidada de luxe la ja famosa Laura de la Conquesta. La única part negativa del dia ha estat la falta de la Maria "Breda" que no s'ha trobat gaire bé i ens ha fallat però com hi ha mes dies que llonganisses doncs... un altre dia serà.

martes, 25 de agosto de 2009

MIFAS a la XXVII Caminada popular Sant Bonós 09





Cada any per aquesta caminada "cursa", l'ajuntament de Blanes colavorar amb alguna associació i aquest any ens ha tocat a nosaltres, hi van participar 3.768 persones i mig euro dels 3 que costava la inscripció es van destinar a Mifas (la Selva).

jueves, 6 de agosto de 2009

Gaudir de les platges



Aquest de la foto tant pel que fa als abdominals com el pectoral etc. sé que podria passar per un d'aquestos vigilants de platja però vent mirat o poder no tant es pot observar que sóc jo mateix i es que després de 13 anys d'anar amb una cadira de rodes m'he decidit provar una cadira amfíbia una d'aquestes que podem gaudir en un munt de platges i cales de la nostre costa brava encara que no ho sembli. No cal dir que tan l'entrada com a la sortida de l'aigua es tot un espectacle però al poc temps un ja forma part de la resta de la humanitat, només en calia posar el platet ha veuré si queia alguna cosa, ja us podeu imaginar! Pel que fa a "l'artilugio" un pel ortopèdic tot s'ha de dir però segur i estable. No més dir que us animeu a provar-les tots aquells que no ho heu fet mai, realment val la pena!
Si feu un cop d'ull a la web de MIFAS trobareu una guia de platges molt interessant on es pot beure ha on gaudir d'aquestes cadires i a més trovareu un llistat de les platges que realment son accessibles.

sábado, 4 de julio de 2009

Tertúlia a les tantes


Ahir va tocar sopar, la Maria i la Cristina de Breda, en Julio i la dona, el Angel i un servidor, això els de la Selva de MIFAS de tant en tant ja ho fem es una manera de veure’ns hi ha la vegada parlar de la nostre delegació entre altres coses. El final de festa la varem acabar a la porta de MIFAS com aquells meravellosos temps, una imatge que si no fos pel artilugio d’en Julio ho els dos cotxes que treuen el nas, podria passar per una d'aquelles dels temps antics on la gent ho les famílies sortien al carrer a fer la petada a la porta de casa a totes hores, una imatge desgraciadament s’han perdut i ja no es veu.

viernes, 20 de febrero de 2009

Ms. Wheelchair America

Ms. Wheelchair America, va ser organitzat per primer cop al any 1972 gracies al Dr. Philip K. La missió de la Sra. Amèrica cadira de rodes és proporcionar una oportunitat de progrés per a les dones que resulten ser usuàries de cadira de rodes. Més de 52 milions de nord-americans viuen avui dia amb alguna discapacitats.
Estaria bé organitzar-ho per aquí a nivell de Catalunya, Girona o perquè no, Miss. cadira de rodes MIFAS, no?

domingo, 8 de febrero de 2009

lunes, 2 de febrero de 2009

Andaluna y Samir

video

Integració de persones amb discapacitat.

Les persones amb discapacitat constituïxen una important proporció de la població. Ells tenen els mateixos drets que la resta dels ciutadans. Per això, la societat ha d'incloure i acomodar les necessitats d'aquestes persones en qualsevol àmbit de la vida. Les discapacitats físiques, psíquiques i sensorials, mai han de ser causa de discriminació, ni d'exclusió social.

Les persones amb discapacitat han de tenir les mateixes oportunitats per a desenvolupar-se i accedir de forma igualitària a l'educació, a l'ocupació, a les noves tecnologies, als serveis socials i sanitaris, a l'esport, etc. Per això, tenim l'obligació d'eliminar les barreres arquitectòniques que impedeixen o dificulten l'accés i mobilitat de les persones amb discapacitat.

També i igualment és important l'eliminació de les barreres socials que limiten l'exercici dels seus drets. Des de l'escola ha de fomentar-se la integració de persones amb discapacitat. Hem de construir una escola i una societat integradora per a tots.

viernes, 30 de enero de 2009

Conduir amb JOYSTICK

video

La conducció amb JOYSTICK des de fa algun any era possible en altres països gracies als dos fabricants coneguts com GUIDOSIMPLEX i PARAVAN. Fins ara a Espanya la conducció amb joystick no estava homologada. Ara no només aquest problema està superat sinó que Autoescoles Irrintzi disposen d'un vehicle per a poder treure’ls el carnet.
Un dels punts més importants que ha tingut en compte aquesta autoescola és pensar en tots els discapacitats el nou sistema permetrà la conducció a persones que tinguin un grau alt de paraplegia, tetraplegia o algun altre malaltia neuromuscular i així puguin conduir, cosa que fins ara no podien fer ni utilitzar els vehicles adaptats per a discapacitats disponibles en el mercat..

Com molta gent viatjarà des d'altres províncies, la pròpia autoescola ha contactat amb allotjaments adaptats.
Molta gent podrà complir un gran somni, poder conduir, que personalment recomano, encara que no serà gaire fàcil.
Tant de bo moltes autoescoles seguissin l'exemple d'aquesta autoescola en l'àmbit de l'ensenyament dirigit a persones amb qualsevol tipus de discapacitat. Bona feina!!!

viernes, 23 de enero de 2009

Com en els vells temps


Doncs si a vapor, d'aquesta per més que he buscat per tota la Web, res de res, si més no saber l'any de la seva fabricació o si només a estat un prototip i prou. Bé, la meva proposta es fabricar-ne unes quantes i substituir-les per les Handbikes de les vies verdes i així tornar les vies d'alguna manera als seus orígens. com o veieu?

martes, 20 de enero de 2009

El dret a la mobilitat

video

La imatge d'un home arrossegant-se pel terra enmig del caos d'una ciutat tercermundista, és el que va motivar a l'inventor català Josep Mora a crear una cadira de rodes assequible per als més pobres perquè només costa 40 euros. Lo primer que crida l'atenció és que la cadira és de plàstic, d'aquestes que publicitan una marca i que solem veure en els "chiringuitos". "És molt comú veure aquestes cadires a tot arreu de l'Àfrica", comenta l'autor de l'invent. La idea està inspirada en un projecte anteriorment desenvolupat per la fundació nord-americana "Free Wheelchair Mision", que regala cadires de rodes reciclades. A Josep Mora, no obstant això, li preocupa més la sostenibilitat del projecte que el nombre de beneficiaris i per aquest motiu, prefereix ensenyar als africans a construir les cadires i facilitar-los els materials necessaris. Segons Mora,"L'objectiu del nostre projecte és construir un taller de cadires de rodes. Si a un client se li trenca la cadira, tindrà un lloc on dur-la a reparar." Aquestes cadires, a més, van amb rodes especials que no es punxen. "La idea és que el manteniment sigui zero i per això he utilitzat rodes sense aire, que no es punxen."
El 10% de la població mundial pateix algun tipus de discapacitat, que es traduïx en 500 milions de persones. La gran majoria, el 80%, viu en els països subdesenvolupats, dels quals només l'u per cent té accés a serveis de rehabilitació.

domingo, 18 de enero de 2009

una mica d'història



Les cadires de rodes han existit des de fa molt més temps del que un podria pensar. La representació més antiga d'una cadira amb rodes es va trobar en un gravat xinès que data des d'abans de l'any 525 D. de C. La primera cadira de rodes de veritat va ser fabricada en 1595 per al rei Felipe II d'Espanya. A principis de 1930, l'enginyer Harry Jennings va fabricar la primera cadira de rodes d'acer tubular plegable per Herbert Everest, un amic parapléjic seu. El revolucionari disseny d'una armadura plegable en forma de X va incrementar considerablement la mobilitat i va establir la qualitat en la indústria. Junts van fundar Everest & Jennings, una companyia que va monopolitzar el mercat de la cadira de rodes per molts anys. La primera cadira de rodes elèctrica la va crear George J. Klein, en el període subsegüent a la Segona Guerra Mundial, amb la finalitat de millorar la mobilitat dels veterans de guerra discapacitats. No obstant això, a Jennings i Everest se'ls atribuïx la creació de la primera cadira elèctrica fabricada en sèrie en 1956. Aquestes cadires eren fonamentalment cadires manuals normals amb una bateria i un motor subjecte a les rodes grans. Però aquest va ser un gran pas; i a partir d'aquest moment es van fer molts avanços.
Bé, vist les fotos només em queda pensar amb la "sort" que he tingut d'anar-hi per aquest temps ple de modernitat que sinó....

jueves, 15 de enero de 2009

Israel Hilario, un altre prova de l'esperit de superació

video
La història de aquest ciclista és digna d'admirar, després de perdre la cama en tan sols 17 anys en un accident amb bicicleta va continua amb la seva afició per la bicicleta, amb una sola cama més una pròtesis ha estat capaç de fer el que pocs ciclistes han fet: una ruta de gairebé 3000 Quilòmetres va unir les ciutats de Tacna i Tombis, va recórrer Perú, Equador i Colòmbia en 25 dies.. No importa el que passi ni el que un perdi, l'important és seguir conservant les ganes de fer les coses i per descomptat de rodar.
Discapacitat no és incapacitat!
Noticia 20minutos

viernes, 9 de enero de 2009

Més videos i historia d'aquest fantàstic Pilot, Ricky James.

video
video

.........Un pilot de motocròs que desgraciadament va tenir un greu accident quan estava participant en una carrera. El 10 de Març de 2005, Ricky James disputava una competició a Texas, quan va xocar amb un altre pilot i com a conseqüència de l'accident va patir una lesió medul·lar. L'accident va passar quan només tenia 16 anys. Però lluny d'oblidar-se de la moto o enfonsar-se, les seves paraules van ser que seria només qüestió de temps que tornés a pujar-se a una moto. Ricky es va proposar pujar-se a la moto com molt tard en un any després de l'accident. I així va anar. Els metges li van dir per descomptat que s'oblidés de pujar a una moto, que els lesionats medul·lars poden conduir cotxes, pujar en quad, etc, però que s'oblidés de les motos. Però ell no va fer cas, i després d'adaptar-se la moto amb un seient evolupant, defenses i comandaments especials és capaç de fer motocròs i fins i tot donar salts!
La veritat és que és impressionant veure'l saltar amb la moto, es tracta de tot un exemple de superació i una prova més de que amb esforç TOT ÉS POSSIBLE o quasi bé tot.
Sempre amb cap, els límits solament els ha de posar un mateix, mai els altres. Així ho penso jo.

martes, 6 de enero de 2009

Les cèl·lules 'màgiques' del Dr. Huang Hongyun

Una operació d'uns 20.000 €.
El neurocirujia xinès Huang Hongyun ha operat a més de 600 pacients amb el seu controvertit mètode en els últims cinc anys, i trenta d'ells han estat espanyols, segons ABC. Avui té una llista d'espera d'anys en l'Hospital Xinshan de Pequín, i té una tècnica individual per a cada malaltia. Per exemple, aquí té lesions medul·lars, els realitza talls a l'esquena per a després injectar per sobre i per sota de la lesió mig milió de cèl·lules de glía evolupant olfativa, obtingudes de fetus avortats després de quatre mesos de gestació. Als afectats per Esclerosi Lateral Amiotrófica (ELA), els fa dos orificis en el cap, i allà els injecta dos milions de cèl·lules sobre l'àrea atrofiada del lòbul frontal. Existeixen molts testimonis que parlen d'una sensació de millorança després de l'operació. No obstant això, en el 2003 un grup de científics va estudiar a set pacients abans i després de la intervenció, i no van poder comprovar millores en cap. Malgrat això, pacients i familiars, es manifestaven satisfets i deien sentir canvis que els investigadors no van assolir certificar.
A Espanya s'ha treballat amb això La investigadora del CSIC Almudena Ramón-Cueto ha treballat exhaustivaement sobre les capacitats neurorregenerativas de la glía olfativa. I ella, igual que la comunitat mèdica internacional, desaconsella la intervenció Ramón-Cueto va publicar en l'any 2000 un article en la revista científica Neuron, sobre els seus experiments amb rates de laboratori, en els quals moltes d'elles recuperaven capacitats motores. Així és que Huang va començar a utilitzar el mètode de Ramón-Cueto, però en éssers humans.
No obstant això, la metge espanyola desautoritza al metge asiàtic. "No trasplanta glía olfativa del pacient, empra cèl·lules d'embrions, amb les quals no s'ha experimentat encara en animals. No fa el mateix que vam fer nosaltres, i s'està aprofitant del prestigi d'aquells resultats. Està experimentant directament amb persones que estan desesperades i s'agafen al que sigui", va assenyalar en declaracions recollides per ABC. El mateix Hongyuna admet no tenir idea de com funciona el seu mètode, i no ha volgut fer assajos per a mensurar la seva eficàcia. "En ocasions es donen recuperacions espontànies. A més, aquests petits canvis es poden deure a la mateixa manipulació del teixit que es produeix durant l'operació", afegix Ramón-Cueto.
Pel meu veure un autèntic cuento Xino.

jueves, 1 de enero de 2009

El Wheelchair Rollers, per posar-se en forma a casa


La empresa MCLAIN fabrica aquest pràctic aparell per fer exercici a casa, te tres posicions de velocitat i esta dissenyat per a tot tipus de cadires sigui de carrer ho d'esport.

miércoles, 31 de diciembre de 2008

El rolstoelhockey

video
El Hoquei en cadira de rodes elèctrica va sorgir per accident. A principis dels anys setanta algunes escoles per a alumnes amb discapacitat van començar a fer classes d'esports, principalment per a persones amb discapacitats greument físiques. A causa de les limitades possibilitats per als nens, (principalment a causa de la limitada força muscular), ha optat per un joc en el qual utilitzar un pal d'hoquei sobre una pilota de material lleuger. A causa de la gran similitud amb l'hoquei, el mateix nom i s'utilitza la paraula "cadira de rodes" que es va afegir. Més tard, la paraula "elèctric" s'ha afegit per a indicar que els participants fan ús d'una cadira de rodes elèctrica.
El passat mostra, aquest nou esport respon a la necessitat de molts d'ells persones amb discapacitat graument afectades. Per exemple, al desembre de 1978 i 1979 dos tornejos es van celebrar als Països Baixos, en 1981 i la competència comença el 26 de maig de 1982, el primer campionat nacional es va organitzar, en la qual els millors equips de les regions van competir. Sembla que les persones amb una discapacitat greu poden participar per primera vegada en un esport d'equip. La pràctica d'aquest esport estimula l'autoestima i el fet es que causa un impacte positiu als jugadors. El fet de que l'Hoquei en cadira de rodes elèctrica no s'utilitza per a la rehabilitació, avui dia es converteix en acceptat com un veritable esport.
El hoquei en cadira de rodes elèctrica és un provisional IWAS Secció d'Esports i està treballant cap a la recerca en plena condició de la secció Esports.
Per a més informació: http://www.rolstoelhockey.nl/index2.html

martes, 23 de diciembre de 2008

Una autèntica F-1




AIXÒ JA ES EL NO VA MÁS, una cadira de rodes de magnesi, encara recordo quant vaig deixar la cadira que dona la seguretat social d'uns 25 kg. "autèntic ferro" per aleshores una de les més lleugeres del mercat amb material d'alumini 17 Kg. d'això ja fa uns 12 anys, desprès cap als cinc anys més o menys canvio aquesta per un altre també d'alumini que segons catàleg ronda els 12 Kg. ja us podeu imaginar era "el REY", una autèntica passada, una cadira que encara porto, al poc temps comencen a fabricar-les de titani un material super lleuger i a més molt més resistent que l'alumini però molt més car, es clar! men tres una cadira bona d'alumini rondava aleshores els 2.500 € una de titani o feia per uns 3.500€ llargs això sense contar els extres. Fins fa poc, aquestes de titani eren les més "canyer-es" dic això, perquè aquestes pesen al voltant dels 9 Kg. QUE JA ESTA PROU BÉ. Però, tot mirant per Internet m'he trobat amb aquesta marabella la BT-Mg de magnesi encara no m'ho puc creure, una cadira que tot ella inclòs el coixí pesa 7,03 Kg. estic al·lucinant! Bé us deixo la pagina web per si voleu fer-li un cop d'ull aquesta fantàstica cadira. http://www.lashersport.com/

miércoles, 17 de diciembre de 2008

I PER QUE NO?

Josito, primer actor porno discapacitat

El jove, intenta demostrar que les dones no han de tenir po a un home en cadira de rodes. "La gent és conscient que cal ajudar als discapacitats", va dir.

Un madrileny de 23 anys, en cadira de rodes des que tenia 17 a causa d'un accident, és el primer actor discapacitat que protagonitza una pel·lícula pornogràfica, segons publica el diari "El Mundo" en la seva edició digital. Amb "Voler és poder", Josito pretén fer una mica de "soroll" i demostrar a les dones que no han de tenir po acostar-se a un home en cadira de rodes, afirma en l'entrevista. "Vaig Intentar posar-me en contacte a través d'Internet amb diversos productors i Nacho Allèn, alies 'Torbe', va ser l'únic que em va contestar.
Ell ha estat qui m'ha proposat fer una pel·lícula per a promocionar-me", explica. Encara que Josito assegura que no vol estar tota la vida fent aquest tipus de cinema, la veritat és que és el primer actor en cadira de rodes que s'ha atrevit a rodar un llargmetratge d'aquest tipus. L'única diferència respecte de la resta d'actors porno sense discapacitat és que el madrileny ha de rodar les seves escenes assegut i "són les noies les quals m'ho fan a mi en certa manera", subratlla.
Per Josito, "la sexualitat dels discapacitats no és un tema del que se'n parli". Per això, quan una persona pateix una lesió medul·lar, com ell, "es tracta, més que res, d'experimentar el que pots fer amb el teu cos, ja que no totes les lesions són iguals". El jove, que tot just pot moure els braços, no va poder acabar el batxillerat després de l'accident, encara que assenyala que li atreuen molt els estudis d'imatge i so, pel que li agradaria poder ser algun dia productor de cinema. "La gent és conscient que cal ajudar als discapacitats", diu el madrileny, "però no es mira de fer les coses accessibles". Josito vol dedicar "el poc o molts diners que guanyi a la investigació medul·lar, per a així poder ajudar a la gent que està com jo".

sábado, 13 de diciembre de 2008

RED BULL RACING-WINGS FOR LIVE, Cap a una cura a la lesió medul·lar


La famosa marca de beguda Red Bull recull fons per a la Fundació Wings For Life aquesta va començar la seva marxa en el 2005, amb l'objectiu de donar suport la investigació per a la cura de les paràlisis causades per greus lesions medul·lars. La idea va partir del ex-pilot de Motocròs austríac Heinz Kinigadner, el fill del qual de 23 anys, Hannes, va perdre la mobilitat de les seves cames després d'un accident de Motocròs en 2003. Kinigadner va crear la Fundació amb el suport del propietari de Xarxa Bull, Dietrich Mateschitz, i avui és una de les organitzacions que lideren la investigació per a la cura d'aquest tipus de lesions.

Al voltant de 130.000 persones es queden cada any en cadira de rodes després d'una lesió de medul·la espinal. I com l'edat mitjana dels ferits és de 33 anys, això significa que els esperen al voltant de 40 anys o més sentats en una cadira de rodes.

Aproximadament el 10 per cent de les lesions son durant la pràctica d'algun esport, però un percentatge molt major, gairebé el 50 per cent dels afectats, pateix aquestes lesions en accidents de carretera, i una quarta part ho fa en accidents domèstics o laborals.

Si Wings for Life té èxit trobant una cura, es podria millorar de forma ostensible la qualitat de vida de més de dos milions i mig de persones en tot el món, tal com comenta el director científic de la Fundació, el Dr. Jan Schwab. "Fa només 16 anys, una lesió d'esquena d'aquest tipus era un cas incurable, però ara sabem que no sempre és així. La pregunta no és si podrem trobar tractaments i una cura, sinó quan".

domingo, 7 de diciembre de 2008

Esquiada de Miferos a la Molina

videoAquest cap de setmana he fet la meva primera esquiada des de que vaig amb la cadira de rodes, junt amb el capita Manu, en Quim, l'Albert, la Marta, en Pau i el loco de la colina en Manel de Vic. Avanç això d'esquiar ja ho feia, practicament un cop a l'any però des de que vaig a peu coix mai. Ho he fet amb el KARTSKI a laMolina, a estat genial! El Kartski està dissenyat per a persones que vulguin esquiar de forma autònoma, que puguin utilitzar els braços, però que no tinguin suficient força o equilibri per a esquiar amb el uniski o Dualski. L'esquiador controla directament els seus esquís gràcies a dos bastons units a la fixació dels esquís. Aquests bastons permeten controlar la velocitat i frenar. S'aprèn primer a esquiar en « cunya » per a després passar en paral·lel. Amb aquests bastons podrem, també, frenar llençant d'ells cap a enrere. L'esquiador assegut pot aprendre a dirigir solament el Kartski i a esquiar en pistes fàcils. Un acompanyant assegurarà a l'esquiador gràcies a una corda de vida unida al Kartski a més també esta preparat per pujar amb el telecadira, total, una pasada!