Conduir amb JOYSTICK

La conducció amb JOYSTICK des de fa algun any era possible en altres països gracies als dos fabricants coneguts com GUIDOSIMPLEX i PARAVAN. Fins ara a Espanya la conducció amb joystick no estava homologada. Ara no només aquest problema està superat sinó que Autoescoles Irrintzi disposen d'un vehicle per a poder treure’ls el carnet.
Un dels punts més importants que ha tingut en compte aquesta autoescola és pensar en tots els discapacitats el nou sistema permetrà la conducció a persones que tinguin un grau alt de paraplegia, tetraplegia o algun altre malaltia neuromuscular i així puguin conduir, cosa que fins ara no podien fer ni utilitzar els vehicles adaptats per a discapacitats disponibles en el mercat..

Com molta gent viatjarà des d'altres províncies, la pròpia autoescola ha contactat amb allotjaments adaptats.
Molta gent podrà complir un gran somni, poder conduir, que personalment recomano, encara que no serà gaire fàcil.
Tant de bo moltes autoescoles seguissin l'exemple d'aquesta autoescola en l'àmbit de l'ensenyament dirigit a persones amb qualsevol tipus de discapacitat. Bona feina!!!

Aquet si que sap, amb un parell de c...

Com en els vells temps

Doncs si a vapor, d'aquesta per més que he buscat per tota la Web, res de res, si més no saber l'any de la seva fabricació o si només a estat un prototip i prou. Bé, la meva proposta es fabricar-ne unes quantes i substituir-les per les Handbikes de les vies verdes i així tornar les vies d'alguna manera als seus orígens. com o veieu?

El dret a la mobilitat

La imatge d'un home arrossegant-se pel terra enmig del caos d'una ciutat tercermundista, és el que va motivar a l'inventor català Josep Mora a crear una cadira de rodes assequible per als més pobres perquè només costa 40 euros. Lo primer que crida l'atenció és que la cadira és de plàstic, d'aquestes que publicitan una marca i que solem veure en els "chiringuitos". "És molt comú veure aquestes cadires a tot arreu de l'Àfrica", comenta l'autor de l'invent. La idea està inspirada en un projecte anteriorment desenvolupat per la fundació nord-americana "Free Wheelchair Mision", que regala cadires de rodes reciclades. A Josep Mora, no obstant això, li preocupa més la sostenibilitat del projecte que el nombre de beneficiaris i per aquest motiu, prefereix ensenyar als africans a construir les cadires i facilitar-los els materials necessaris. Segons Mora,"L'objectiu del nostre projecte és construir un taller de cadires de rodes. Si a un client se li trenca la cadira, tindrà un lloc on dur-la a reparar." Aquestes cadires, a més, van amb rodes especials que no es punxen. "La idea és que el manteniment sigui zero i per això he utilitzat rodes sense aire, que no es punxen."
El 10% de la població mundial pateix algun tipus de discapacitat, que es traduïx en 500 milions de persones. La gran majoria, el 80%, viu en els països subdesenvolupats, dels quals només l'u per cent té accés a serveis de rehabilitació.

una mica d'història

Les cadires de rodes han existit des de fa molt més temps del que un podria pensar. La representació més antiga d'una cadira amb rodes es va trobar en un gravat xinès que data des d'abans de l'any 525 D. de C. La primera cadira de rodes de veritat va ser fabricada en 1595 per al rei Felipe II d'Espanya. A principis de 1930, l'enginyer Harry Jennings va fabricar la primera cadira de rodes d'acer tubular plegable per Herbert Everest, un amic parapléjic seu. El revolucionari disseny d'una armadura plegable en forma de X va incrementar considerablement la mobilitat i va establir la qualitat en la indústria. Junts van fundar Everest & Jennings, una companyia que va monopolitzar el mercat de la cadira de rodes per molts anys. La primera cadira de rodes elèctrica la va crear George J. Klein, en el període subsegüent a la Segona Guerra Mundial, amb la finalitat de millorar la mobilitat dels veterans de guerra discapacitats. No obstant això, a Jennings i Everest se'ls atribuïx la creació de la primera cadira elèctrica fabricada en sèrie en 1956. Aquestes cadires eren fonamentalment cadires manuals normals amb una bateria i un motor subjecte a les rodes grans. Però aquest va ser un gran pas; i a partir d'aquest moment es van fer molts avanços.

Bé, vist les fotos només em queda pensar amb la "sort" que he tingut d'anar-hi per aquest temps ple de modernitat que sinó....

Israel Hilario, un altre prova de l'esperit de superació

La història de aquest ciclista és digna d'admirar, després de perdre la cama en tan sols 17 anys en un accident amb bicicleta va continua amb la seva afició per la bicicleta, amb una sola cama més una pròtesis ha estat capaç de fer el que pocs ciclistes han fet: una ruta de gairebé 3000 Quilòmetres va unir les ciutats de Tacna i Tombis, va recórrer Perú, Equador i Colòmbia en 25 dies.. No importa el que passi ni el que un perdi, l'important és seguir conservant les ganes de fer les coses i per descomptat de rodar.
Discapacitat no és incapacitat!
Noticia 20minutos

Més videos i historia d'aquest fantàstic Pilot, Ricky James.

.........Un pilot de motocròs que desgraciadament va tenir un greu accident quan estava participant en una carrera. El 10 de Març de 2005, Ricky James disputava una competició a Texas, quan va xocar amb un altre pilot i com a conseqüència de l'accident va patir una lesió medul·lar. L'accident va passar quan només tenia 16 anys. Però lluny d'oblidar-se de la moto o enfonsar-se, les seves paraules van ser que seria només qüestió de temps que tornés a pujar-se a una moto. Ricky es va proposar pujar-se a la moto com molt tard en un any després de l'accident. I així va anar. Els metges li van dir per descomptat que s'oblidés de pujar a una moto, que els lesionats medul·lars poden conduir cotxes, pujar en quad, etc, però que s'oblidés de les motos. Però ell no va fer cas, i després d'adaptar-se la moto amb un seient evolupant, defenses i comandaments especials és capaç de fer motocròs i fins i tot donar salts!
La veritat és que és impressionant veure'l saltar amb la moto, es tracta de tot un exemple de superació i una prova més de que amb esforç TOT ÉS POSSIBLE o quasi bé tot.
Sempre amb cap, els límits solament els ha de posar un mateix, mai els altres. Així ho penso jo.

Les cèl·lules 'màgiques' del Dr. Huang Hongyun

Una operació d'uns 20.000 €.
El neurocirujia xinès Huang Hongyun ha operat a més de 600 pacients amb el seu controvertit mètode en els últims cinc anys, i trenta d'ells han estat espanyols, segons ABC. Avui té una llista d'espera d'anys en l'Hospital Xinshan de Pequín, i té una tècnica individual per a cada malaltia. Per exemple, aquí té lesions medul·lars, els realitza talls a l'esquena per a després injectar per sobre i per sota de la lesió mig milió de cèl·lules de glía evolupant olfativa, obtingudes de fetus avortats després de quatre mesos de gestació. Als afectats per Esclerosi Lateral Amiotrófica (ELA), els fa dos orificis en el cap, i allà els injecta dos milions de cèl·lules sobre l'àrea atrofiada del lòbul frontal. Existeixen molts testimonis que parlen d'una sensació de millorança després de l'operació. No obstant això, en el 2003 un grup de científics va estudiar a set pacients abans i després de la intervenció, i no van poder comprovar millores en cap. Malgrat això, pacients i familiars, es manifestaven satisfets i deien sentir canvis que els investigadors no van assolir certificar.

A Espanya s'ha treballat amb això La investigadora del CSIC Almudena Ramón-Cueto ha treballat exhaustivaement sobre les capacitats neurorregenerativas de la glía olfativa. I ella, igual que la comunitat mèdica internacional, desaconsella la intervenció Ramón-Cueto va publicar en l'any 2000 un article en la revista científica Neuron, sobre els seus experiments amb rates de laboratori, en els quals moltes d'elles recuperaven capacitats motores. Així és que Huang va començar a utilitzar el mètode de Ramón-Cueto, però en éssers humans.

No obstant això, la metge espanyola desautoritza al metge asiàtic. "No trasplanta glía olfativa del pacient, empra cèl·lules d'embrions, amb les quals no s'ha experimentat encara en animals. No fa el mateix que vam fer nosaltres, i s'està aprofitant del prestigi d'aquells resultats. Està experimentant directament amb persones que estan desesperades i s'agafen al que sigui", va assenyalar en declaracions recollides per ABC. El mateix Hongyuna admet no tenir idea de com funciona el seu mètode, i no ha volgut fer assajos per a mensurar la seva eficàcia. "En ocasions es donen recuperacions espontànies. A més, aquests petits canvis es poden deure a la mateixa manipulació del teixit que es produeix durant l'operació", afegix Ramón-Cueto.

Pel meu veure un autèntic cuento Xino.

El Wheelchair Rollers, per posar-se en forma a casa

La empresa MCLAIN fabrica aquest pràctic aparell per fer exercici a casa, te tres posicions de velocitat i esta dissenyat per a tot tipus de cadires sigui de carrer ho d'esport.

Per a més infor: http://riverfrontcycle.com/itemdetails.cfm?id=452