El rolstoelhockey

El Hoquei en cadira de rodes elèctrica va sorgir per accident. A principis dels anys setanta algunes escoles per a alumnes amb discapacitat van començar a fer classes d'esports, principalment per a persones amb discapacitats greument físiques. A causa de les limitades possibilitats per als nens, (principalment a causa de la limitada força muscular), ha optat per un joc en el qual utilitzar un pal d'hoquei sobre una pilota de material lleuger. A causa de la gran similitud amb l'hoquei, el mateix nom i s'utilitza la paraula "cadira de rodes" que es va afegir. Més tard, la paraula "elèctric" s'ha afegit per a indicar que els participants fan ús d'una cadira de rodes elèctrica.
El passat mostra, aquest nou esport respon a la necessitat de molts d'ells persones amb discapacitat graument afectades. Per exemple, al desembre de 1978 i 1979 dos tornejos es van celebrar als Països Baixos, en 1981 i la competència comença el 26 de maig de 1982, el primer campionat nacional es va organitzar, en la qual els millors equips de les regions van competir. Sembla que les persones amb una discapacitat greu poden participar per primera vegada en un esport d'equip. La pràctica d'aquest esport estimula l'autoestima i el fet es que causa un impacte positiu als jugadors. El fet de que l'Hoquei en cadira de rodes elèctrica no s'utilitza per a la rehabilitació, avui dia es converteix en acceptat com un veritable esport.
El hoquei en cadira de rodes elèctrica és un provisional IWAS Secció d'Esports i està treballant cap a la recerca en plena condició de la secció Esports.
Per a més informació: http://www.rolstoelhockey.nl/index2.html

Una autèntica F-1

AIXÒ JA ES EL NO VA MÁS, una cadira de rodes de magnesi, encara recordo quant vaig deixar la cadira que dona la seguretat social d'uns 25 kg. "autèntic ferro" per aleshores una de les més lleugeres del mercat amb material d'alumini 17 Kg. d'això ja fa uns 12 anys, desprès cap als cinc anys més o menys canvio aquesta per un altre també d'alumini que segons catàleg ronda els 12 Kg. ja us podeu imaginar era "el REY", una autèntica passada, una cadira que encara porto, al poc temps comencen a fabricar-les de titani un material super lleuger i a més molt més resistent que l'alumini però molt més car, es clar! men tres una cadira bona d'alumini rondava aleshores els 2.500 € una de titani o feia per uns 3.500€ llargs això sense contar els extres. Fins fa poc, aquestes de titani eren les més "canyer-es" dic això, perquè aquestes pesen al voltant dels 9 Kg. QUE JA ESTA PROU BÉ. Però, tot mirant per Internet m'he trobat amb aquesta marabella la BT-Mg de magnesi encara no m'ho puc creure, una cadira que tot ella inclòs el coixí pesa 7,03 Kg. estic al·lucinant! Bé us deixo la pagina web per si voleu fer-li un cop d'ull aquesta fantàstica cadira. http://www.lashersport.com/

I PER QUE NO?

Josito, primer actor porno discapacitat

El jove, intenta demostrar que les dones no han de tenir po a un home en cadira de rodes. "La gent és conscient que cal ajudar als discapacitats", va dir.

Un madrileny de 23 anys, en cadira de rodes des que tenia 17 a causa d'un accident, és el primer actor discapacitat que protagonitza una pel·lícula pornogràfica, segons publica el diari "El Mundo" en la seva edició digital. Amb "Voler és poder", Josito pretén fer una mica de "soroll" i demostrar a les dones que no han de tenir po acostar-se a un home en cadira de rodes, afirma en l'entrevista. "Vaig Intentar posar-me en contacte a través d'Internet amb diversos productors i Nacho Allèn, alies 'Torbe', va ser l'únic que em va contestar.
Ell ha estat qui m'ha proposat fer una pel·lícula per a promocionar-me", explica. Encara que Josito assegura que no vol estar tota la vida fent aquest tipus de cinema, la veritat és que és el primer actor en cadira de rodes que s'ha atrevit a rodar un llargmetratge d'aquest tipus. L'única diferència respecte de la resta d'actors porno sense discapacitat és que el madrileny ha de rodar les seves escenes assegut i "són les noies les quals m'ho fan a mi en certa manera", subratlla.
Per Josito, "la sexualitat dels discapacitats no és un tema del que se'n parli". Per això, quan una persona pateix una lesió medul·lar, com ell, "es tracta, més que res, d'experimentar el que pots fer amb el teu cos, ja que no totes les lesions són iguals". El jove, que tot just pot moure els braços, no va poder acabar el batxillerat després de l'accident, encara que assenyala que li atreuen molt els estudis d'imatge i so, pel que li agradaria poder ser algun dia productor de cinema. "La gent és conscient que cal ajudar als discapacitats", diu el madrileny, "però no es mira de fer les coses accessibles". Josito vol dedicar "el poc o molts diners que guanyi a la investigació medul·lar, per a així poder ajudar a la gent que està com jo".

RED BULL RACING-WINGS FOR LIVE, Cap a una cura a la lesió medul·lar

La famosa marca de beguda Red Bull recull fons per a la Fundació Wings For Life aquesta va començar la seva marxa en el 2005, amb l'objectiu de donar suport la investigació per a la cura de les paràlisis causades per greus lesions medul·lars. La idea va partir del ex-pilot de Motocròs austríac Heinz Kinigadner, el fill del qual de 23 anys, Hannes, va perdre la mobilitat de les seves cames després d'un accident de Motocròs en 2003. Kinigadner va crear la Fundació amb el suport del propietari de Xarxa Bull, Dietrich Mateschitz, i avui és una de les organitzacions que lideren la investigació per a la cura d'aquest tipus de lesions.

Al voltant de 130.000 persones es queden cada any en cadira de rodes després d'una lesió de medul·la espinal. I com l'edat mitjana dels ferits és de 33 anys, això significa que els esperen al voltant de 40 anys o més sentats en una cadira de rodes.

Aproximadament el 10 per cent de les lesions son durant la pràctica d'algun esport, però un percentatge molt major, gairebé el 50 per cent dels afectats, pateix aquestes lesions en accidents de carretera, i una quarta part ho fa en accidents domèstics o laborals.

Si Wings for Life té èxit trobant una cura, es podria millorar de forma ostensible la qualitat de vida de més de dos milions i mig de persones en tot el món, tal com comenta el director científic de la Fundació, el Dr. Jan Schwab. "Fa només 16 anys, una lesió d'esquena d'aquest tipus era un cas incurable, però ara sabem que no sempre és així. La pregunta no és si podrem trobar tractaments i una cura, sinó quan".

Esquiada de Miferos a la Molina

Aquest cap de setmana he fet la meva primera esquiada des de que vaig amb la cadira de rodes, junt amb el capita Manu, en Quim, l'Albert, la Marta, en Pau i el loco de la colina en Manel de Vic. Avanç això d'esquiar ja ho feia, practicament un cop a l'any però des de que vaig a peu coix mai. Ho he fet amb el KARTSKI a laMolina, a estat genial! El Kartski està dissenyat per a persones que vulguin esquiar de forma autònoma, que puguin utilitzar els braços, però que no tinguin suficient força o equilibri per a esquiar amb el uniski o Dualski. L'esquiador controla directament els seus esquís gràcies a dos bastons units a la fixació dels esquís. Aquests bastons permeten controlar la velocitat i frenar. S'aprèn primer a esquiar en « cunya » per a després passar en paral·lel. Amb aquests bastons podrem, també, frenar llençant d'ells cap a enrere. L'esquiador assegut pot aprendre a dirigir solament el Kartski i a esquiar en pistes fàcils. Un acompanyant assegurarà a l'esquiador gràcies a una corda de vida unida al Kartski a més també esta preparat per pujar amb el telecadira, total, una pasada!